Aerotermia
Fins i tot en ple hivern, l'aire conté calories. Perquè l'aire no contingués gens de calor, hauria d'estar a una temperatura de zero absolut (-273,15 °C). En teoria, això significa que se li poden extreure calories fins a aquest límit extrem. En la vida real, la temperatura del clima no sol passar de -10 °C, excepte molt ocasionalment. Per tant, tenim a la nostra disposició calories «gratuïtes» fins i tot en els hiverns més crus.
Amb la aerotermia, es pot captar aquesta energia gratuïta i utilitzar-la per a escalfar un habitatge. Per això, s'utilitza un sistema de traspàs compost per dos elements: una unitat exterior que capta les calories, i una unitat interior que les traspassa a un circuit d'aigua de tipus «calefacció central». Del transport d'aquestes calories s'encarrega un fluid refrigerant que circula entre ambdues unitats i que està impulsat per un compressor. Únicament cal pagar per l'energia que consumeixen aquest compressor i el ventilador exterior. Segons sigui la temperatura exterior, aquesta energia només suposa entre un 25 % i un 50 % de la potència de calefacció propagada a l'habitatge, el que equival a dir que, entre un 50 % i un 75 % de l'energia utilitzada per a escalfar és gratuïta, ja que surt d'aquesta enorme reserva que és l'aire exterior.
Principi de funcionament d'una calefacció per aerotermia
Una unitat exterior composta per un ventilador i un intercambiador capta les calories existents en l'aire. La calor es transmet pel fluid refrigerant fins a un generador que allibera l'energia necessària per a la calefacció. La calor es duu fins a la casa mitjançant una calefacció d'aigua calenta convencional.
